Busco llibertat

El cor glaçat,
els ulls immòbils,
aturen les tecles.
Para, deixa'm tranquil·la!
Cada missatge és una pedra,
cauen meteorits sobre casa meua.
No ho entens?
Vull aire, paisatge, espai, llibertat.
Ara no, no és el moment.
Sommio amb boscos d'atmosfera verge,
rierols d'aigües cristal·lines, on no estàs tu.
I volo alt, més alt que els pics de les muntanyes,
i sóc feliç.


Barranc de la Coscollosa Fotos: Mónica Espelt.


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Bailemos un vals

Imagen
     Con una copa en la mano enfrente de ti doy rienda suelta a mis pensamientos que se transforman rápidamente en palabras y brotan como una fuente. No deja de salir agua y más agua, bajo la atenta mirada de tus pupilas enmarcadas en una cara donde la protagonista indiscutible es tu maravillosa sonrisa.      Tus ojos firmes denotan seguridad y determinación. Tu porte magnífico, con esa camisa blanca y la americana azul marino, es un humilde servidor de tu carácter potente. Estás acostumbrado a llevar a las personas a tu terreno. Eres un luchador nato. Aunque conmigo no lo vas a tener tan fácil. Yo sé dónde están mis límites y voy a llegar allí a donde yo quiera, no al destino marcado por tu deseo.     Me lanzas miradas sugerentes acompañadas de movimientos elegantes, como si estuvieses bailando un vals. Un vals que me encanta. Un vals al que me uno a bailar contigo con mi vestido largo de color crema. Bailamos juntos disfrutando cada pequeño movi...
Leer más

El meu avi és com un arbre

Imagen
Si el meu avi fos un arbre, seria una olivera mil·lenària. Un arbre valent que ha viscut molt, que ha vist guerres, que ha patit les inclemències més extremades del clima, que ha sofert malalties variades,... però, no obstant tot això, segueix en peu. Ben arrelat, amb unes arrels profundes que arriben al cor de la mare Terra i el mantenen ferm, en peu, tot i que el món s'enfonse al seu voltant. Un tronc ample, fort, que s'asseu al terreny i ocupa el seu lloc en el món, sense amagar-se. Un tronc ple d'arrugues i de solcs, uns més profunds que altres, que el marquen sense pietat i li confereixen el seu caràcter seré que jo admiro. Un arbre que és un guia per als arbres del seu entorn, de la seua família, tot i que ell no se n'adona. Un arbre que és exemple d'honestedat, de claritat, de suavitat en les formes, de pau, de fortalesa.  Si mires dins els seus ulls, del color de les fulles d'olivera, pots sentir tot això i entendre una part de la seua vida. Si el meu av...
Leer más

Converses vora el foc

Imagen
- Hola iaia! Com està? - saluda efusiva Mara. - Bé, estic bé. I més ara que has arribat tu - li dedica un somriure tendre i una carícia a la mà.- Quin anell més bonic que portes. Saps com pots saber si una joia és de plata? - Oh, avui crec que em vol contar alguna cosa - diu mentre els ulls se li omplin de curiositat. Aquesta pregunta de l'àvia sap que és el preludi per una bona història.- Com es pot saber, iaia?  - Doncs ara t'ho explicaré. Vine, posem-nos còmodes. No cal que estiguem les dos plantades al mig la cuina.  Agafen dues cadires del voltant de la taula i les col·loquen prop de la xemeneia, a la vora del foc. - Antigament, molt abans que cada casa tinguera una llavadora, anàvem a llavar la roba als safarejos del poble, a la vora del riu. - Sí, això ho sabia. I també sé que fa pocs anys es van recuperar aquests safarejos, que estaven pràcticament enterrats, oblidats, formant part del paisatge d'un bancal. Jo, quan passo per allí passejant, m'aturo i pen...
Leer más