Confitura de cirera

Si el meu avi fos un arbre, seria una olivera mil·lenària. Un arbre valent que ha viscut molt, que ha vist guerres, que ha patit les inclemències més extremades del clima, que ha sofert malalties variades,... però, no obstant tot això, segueix en peu. Ben arrelat, amb unes arrels profundes que arriben al cor de la mare Terra i el mantenen ferm, en peu, tot i que el món s'enfonse al seu voltant. Un tronc ample, fort, que s'asseu al terreny i ocupa el seu lloc en el món, sense amagar-se. Un tronc ple d'arrugues i de solcs, uns més profunds que altres, que el marquen sense pietat i li confereixen el seu caràcter seré que jo admiro. Un arbre que és un guia per als arbres del seu entorn, de la seua família, tot i que ell no se n'adona. Un arbre que és exemple d'honestedat, de claritat, de suavitat en les formes, de pau, de fortalesa.  Si mires dins els seus ulls, del color de les fulles d'olivera, pots sentir tot això i entendre una part de la seua vida. Si el meu av...

Sóc una papallona amb ales de color blau elèctric decorades amb franges negres i puntets grocs. Visc al bosc, entre les branques d'un arbre alt i frondós. Cada matí, pujo a la seua copa per admiar l'eixida del Sol que, des d'aquestes altures i sense cap estructura de ciment propera, s'admira majestuosa. Visc en una comunitat de papallones alegres, divertides i juganeres. M'alimento del nèctar dolç que m'oferixen les flors del bosc. El millor el fabriquen les que tenen més flaire.  Foto: pixabay.com Volo entre falgueres humides, pins olorosos i carrasques. De tant en tant, visito els camps d'oliveres i d'ametlers florits, molt diferents des de les altures que a peu pla. Percebo l'aire fresc que em frega la cara mentre em desplaço ràpidament amb el vent a favor. Senc la llibertat sense pes. Però arribar a ser papallona no ha sigut fàcil. He passat abans per un procés molt dur de transformació. Primer, vaig ser cuc i vaig haver de passar me...