Confitura de cirera

I a tu, Maialen, quin secret t'espera? Em tens intrigada. Tu et trobaràs a tu mateixa, descobriràs allò que portes amagat dins, mentre intentes descobrir secrets que estan a fora. Sí, ja sé que ara t'és difícil d'imaginar el que vull dir. Ho has d'anar descobrint tu sola, poc a poc. Per molt que els altres et diguem no servirà de res.  Has de ser tu i només tu qui marque el ritme de les teues passes. No balles al so que toque ningú que no sigues tu. Escolta el teu cor perquè el seu batec t'ancorarà al present i et retornarà a la calma, quan l'hages perduda.  Jo estaré al teu costat, donant-te la mà quan la necessites, parant amb tu quan hages de recuperar l'alé. Tanmateix, has de tindre ben present que açò ha de passar per tu. T'enfrontes a un misteri. No sabem si també t'enfrontes a un perill. Més prompte que tard, ho descobrirem.  Foto: pixabay.com 

Dalt de tot de la casa, enmig de la foscor de les golfes, les caixes de fusta i els baguls omplien unes habitacions que havien sigut un galliner. Molts anys enrere, aquella casa construïda abans de 1900, havia sigut com una granja. A la planta baixa hi havia les pallisses on descansava l'ase i, més al fons, estaven les conilleres. La primera planta es destinava a la vivenda. Era una casa familiar. No s'havia venut mai, sempre s'havia heretat de pares a fills, durant generacions. Aquelles parets, els sostres, els lavabos, ... havien passat per reformes diverses. A cada reforma es cobria el desperfecte, tanmateix no s'escarbava per saber d'on venia el problema. Es tapava i prou.  Foto: pixabay.com Així havia viscut la meua família, des de temps antics. Allí no es preguntava res i si algun infant gosava obrir la boqueta per saber més, la resposta més lleugera que podia trobar era que ja li explicarien quan seria major. Jo vaig ser un d'aquells infa...