Confitura de cirera

Muntanyes. Pins. Cel blau. Aire pur. Lliures? Camí amb pedres. Passos compassats. Tranquil·litat.  T'estimo. Et miro. Somric. Somrius. Desvies la mirada ràpidament.  Vull besar-te. No vull. Vull acariciar-te. No vols.  Caminem. Silenci fora. Bullici a dins. Massa temps estimant-te. Pixabay Soroll de passes. Mans que es toquen furtivament. Dissimules. Prou! Paro. Preguntes. No vols saber.  Bec aigua. Seguim. He oblidat on anem. M'és igual. Desesperada.  Serp al camí. Àguila al cel. Meravelles que no sóc capaç d'apreciar.  Remor de paraules. No t'entenc. Frustració. No t'escolto. No sé què vols! Ni què fem.  Caminem però no avancem. He perdut el rumb. Ulls entelats. Llàgrimes galta avall. Rius que arriben al coll.  S'aturen les paraules. Pares. Em mires. Tendresa. T'abraço sense preguntar. M'abraces fort com si això fos tot el que havies estat desitjant.  Sospirs. Lleugeresa. Aigua cristal·lina b...

Dissabte 23 d’abril de 2016 el meu viatge començava a les 7:10 h del matí en un tren regional amb destinació Barcelona. Tenia molta son. Havia dormit poc la nit anterior, no sé si per nervis o expectació per saber què em depararia la jornada. Al tren hi havia més passatgers del que es podia esperar per a un dissabte a primera hora del matí i a cada estació pujaven més persones. Son i incomoditat, perquè em va tocar un tren amb seients massa durs per suportar 3 hores asseguda. En arribar a Barcelona, l’estació de Sants bullia. Ja es respirava Sant Jordi a l’ambient. Vaig anar a les taquilles sense perdre ni un minut a informar-me dels trens que paraven a Cerdanyola del Vallés, la meua següent destinació, on Maria i jo havíem de signar exemplars de Vides sobre vies a la parada de la llibreria l’Aranya. Gent amunt i avall de l’estació, un xic que em demanava diners recitant un discurs estudiat, per completar un hipotètic bitllet a Lleida, pantalles que canviaven horaris ràpidament, ...