Confitura de cirera

Dissabte 23 d’abril de 2016 el meu viatge començava a les 7:10 h del matí en un tren regional amb destinació Barcelona. Tenia molta son. Havia dormit poc la nit anterior, no sé si per nervis o expectació per saber què em depararia la jornada. Al tren hi havia més passatgers del que es podia esperar per a un dissabte a primera hora del matí i a cada estació pujaven més persones. Son i incomoditat, perquè em va tocar un tren amb seients massa durs per suportar 3 hores asseguda. En arribar a Barcelona, l’estació de Sants bullia. Ja es respirava Sant Jordi a l’ambient. Vaig anar a les taquilles sense perdre ni un minut a informar-me dels trens que paraven a Cerdanyola del Vallés, la meua següent destinació, on Maria i jo havíem de signar exemplars de Vides sobre vies a la parada de la llibreria l’Aranya. Gent amunt i avall de l’estació, un xic que em demanava diners recitant un discurs estudiat, per completar un hipotètic bitllet a Lleida, pantalles que canviaven horaris ràpidament, ...

Fa dies que estic tancat dins una cartera molt còmoda i acolorida, acompanyat per més bitllets, monedes i targetes. Però ja tinc ganes de vore món. Quan la meua mestressa busque un bitllet, saltaré una miqueta perquè m’elegisca a mi, d’entre els meus companys. M’abellix passar per les mans suaus i perfumades d’Adela. És l’hora de fer la compra i Adela col·loca delicadament la cartera dins la seua bossa. Anem d’excursió! Foto: pixabay.com Al mercat, tinc la sort que em veu el primer i em tria d’entre tots els bitllets. Adéu, amics! Potser ens tornarem a trobar. Faig cap a unes mans aspres de dits grossos. No m’agrada aquest tacte. Estava millor amb Adela. Les mans aspres m’arruguen el cos i em posen a la butxaca dels pantalons. Estic a les fosques una altra vegada. L’home es mou. Escolto la conversa. Demana una cervesa. La beu amb pressa i demana el compte. La mà rugosa entra a la butxaca banyada. Em trau a la llum. Les mans que m’acullen estan plenes d’anells i polsere...