Busco llibertat

El cor glaçat,
els ulls immòbils,
aturen les tecles.
Para, deixa'm tranquil·la!
Cada missatge és una pedra,
cauen meteorits sobre casa meua.
No ho entens?
Vull aire, paisatge, espai, llibertat.
Ara no, no és el moment.
Sommio amb boscos d'atmosfera verge,
rierols d'aigües cristal·lines, on no estàs tu.
I volo alt, més alt que els pics de les muntanyes,
i sóc feliç.


Barranc de la Coscollosa Fotos: Mónica Espelt.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Converses vora el foc

Un café muy deseado

Bailemos un vals