Entradas

Bailemos un vals

Imagen
     Con una copa en la mano enfrente de ti doy rienda suelta a mis pensamientos que se transforman rápidamente en palabras y brotan como una fuente. No deja de salir agua y más agua, bajo la atenta mirada de tus pupilas enmarcadas en una cara donde la protagonista indiscutible es tu maravillosa sonrisa.      Tus ojos firmes denotan seguridad y determinación. Tu porte magnífico, con esa camisa blanca y la americana azul marino, es un humilde servidor de tu carácter potente. Estás acostumbrado a llevar a las personas a tu terreno. Eres un luchador nato. Aunque conmigo no lo vas a tener tan fácil. Yo sé dónde están mis límites y voy a llegar allí a donde yo quiera, no al destino marcado por tu deseo.     Me lanzas miradas sugerentes acompañadas de movimientos elegantes, como si estuvieses bailando un vals. Un vals que me encanta. Un vals al que me uno a bailar contigo con mi vestido largo de color crema. Bailamos juntos disfrutando cada pequeño movimiento, yo notando el calor de tu mano

Un café muy deseado

Imagen
Quedé con ella hace un par de días. Llegué pronto. No tenía nada más que hacer. Me senté en una mesa con vistas privilegiadas a la puerta principal para ser testigo de su entrada. No quería perderme ni un detalle, después de tanto tiempo sin verla.  Ella llegó un poco tarde, acelerada. La vi aparecer por la puerta y enseguida me puse nervioso. El sol de media tarde iluminaba su larga cabellera negra ondulada y le proporcionaba un halo a su alrededor. Entró en la cafetería como un torbellino.  Venía de realizar una entrevista a un señor que fabrica nidos de pájaros de madera para especies en peligro de extinción. O algo así, porque casi no podía escucharla intentando retener ese instante en mi memoria. Llegó ella y lo llenó todo. Para mí, no había nada más en aquella cafetería, ni en toda la ciudad. Ella, con sus ojos brillantes, sus labios carnosos y una pasión desbocada que ponía en todo lo que hacía.  Cuando me levanté para saludarla, ella me abrazó. Tuve que reprimir mi deseo de abr

Sentir

Imagen
Ganes ofegades. Desig latent. Prohibit. Batec accelerat. Amor apagat. Guspira entre els dits i la pell. Pell de gallina. Olor a nou, olor a frescor. Olor que ompli, olor viu.  Pell suau, venes inflades a sota. Nus a l'estòmac. Paraules retingudes a la gola. Besos aturats. Mal a l'estòmac. Llàgrimes als ulls. Foto: Pixabay

Maialen

Imagen
I a tu, Maialen, quin secret t'espera? Em tens intrigada. Tu et trobaràs a tu mateixa, descobriràs allò que portes amagat dins, mentre intentes descobrir secrets que estan a fora. Sí, ja sé que ara t'és difícil d'imaginar el que vull dir. Ho has d'anar descobrint tu sola, poc a poc. Per molt que els altres et diguem no servirà de res.  Has de ser tu i només tu qui marque el ritme de les teues passes. No balles al so que toque ningú que no sigues tu. Escolta el teu cor perquè el seu batec t'ancorarà al present i et retornarà a la calma, quan l'hages perduda.  Jo estaré al teu costat, donant-te la mà quan la necessites, parant amb tu quan hages de recuperar l'alé. Tanmateix, has de tindre ben present que açò ha de passar per tu. T'enfrontes a un misteri. No sabem si també t'enfrontes a un perill. Més prompte que tard, ho descobrirem.  Foto: pixabay.com 

Converses vora el foc

Imagen
- Hola iaia! Com està? - saluda efusiva Mara. - Bé, estic bé. I més ara que has arribat tu - li dedica un somriure tendre i una carícia a la mà.- Quin anell més bonic que portes. Saps com pots saber si una joia és de plata? - Oh, avui crec que em vol contar alguna cosa - diu mentre els ulls se li omplin de curiositat. Aquesta pregunta de l'àvia sap que és el preludi per una bona història.- Com es pot saber, iaia?  - Doncs ara t'ho explicaré. Vine, posem-nos còmodes. No cal que estiguem les dos plantades al mig la cuina.  Agafen dues cadires del voltant de la taula i les col·loquen prop de la xemeneia, a la vora del foc. - Antigament, molt abans que cada casa tinguera una llavadora, anàvem a llavar la roba als safarejos del poble, a la vora del riu. - Sí, això ho sabia. I també sé que fa pocs anys es van recuperar aquests safarejos, que estaven pràcticament enterrats, oblidats, formant part del paisatge d'un bancal. Jo, quan passo per allí passejant, m'aturo i pen

Vinc a tu

Imagen
Vinc a tu buscant la calma, vinc a tu cercant la pau, vinc a tu esperant que em cures l'ànima. I em senc menuda davant la teua immensitat, em reflexo a la teua preuada cristal·linitat. Em veig als teus ulls blaus quan el cel és net i clar, i em senc segura: m'abraces sense necessitat. Em remou, de vegades, la teua agitació.  Però no tinc cap por. Continues essent un ancla pel meu cor.  Foto pròpia

Caminem

Imagen
Muntanyes. Pins. Cel blau. Aire pur. Lliures? Camí amb pedres. Passos compassats. Tranquil·litat.  T'estimo. Et miro. Somric. Somrius. Desvies la mirada ràpidament.  Vull besar-te. No vull. Vull acariciar-te. No vols.  Caminem. Silenci fora. Bullici a dins. Massa temps estimant-te. Pixabay Soroll de passes. Mans que es toquen furtivament. Dissimules. Prou! Paro. Preguntes. No vols saber.  Bec aigua. Seguim. He oblidat on anem. M'és igual. Desesperada.  Serp al camí. Àguila al cel. Meravelles que no sóc capaç d'apreciar.  Remor de paraules. No t'entenc. Frustració. No t'escolto. No sé què vols! Ni què fem.  Caminem però no avancem. He perdut el rumb. Ulls entelats. Llàgrimes galta avall. Rius que arriben al coll.  S'aturen les paraules. Pares. Em mires. Tendresa. T'abraço sense preguntar. M'abraces fort com si això fos tot el que havies estat desitjant.  Sospirs. Lleugeresa. Aigua cristal·lina brolla. Quasi