Caminem

Muntanyes. Pins. Cel blau. Aire pur. Lliures? Camí amb pedres. Passos compassats. Tranquil·litat. 

T'estimo. Et miro. Somric. Somrius. Desvies la mirada ràpidament. 

Vull besar-te. No vull. Vull acariciar-te. No vols. 

Caminem. Silenci fora. Bullici a dins. Massa temps estimant-te.

Pixabay

Soroll de passes. Mans que es toquen furtivament. Dissimules. Prou!

Paro. Preguntes. No vols saber. 

Bec aigua. Seguim. He oblidat on anem. M'és igual. Desesperada. 

Serp al camí. Àguila al cel. Meravelles que no sóc capaç d'apreciar. 

Remor de paraules. No t'entenc. Frustració. No t'escolto. No sé què vols! Ni què fem. 

Caminem però no avancem. He perdut el rumb. Ulls entelats. Llàgrimes galta avall. Rius que arriben al coll. 

S'aturen les paraules. Pares. Em mires. Tendresa. T'abraço sense preguntar. M'abraces fort com si això fos tot el que havies estat desitjant. 

Sospirs. Lleugeresa. Aigua cristal·lina brolla. Quasi hem arribat. 







Comentarios

  1. Quasi hem arribat......de sobte pares el temps mentre brolla l'aigua ,un fi o principi?,
    incertesa i angoixa que consegueix emocionar. Es molt bonic Monica.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies!! És important per a mi l’opinió dels lectors :)

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Converses vora el foc

Un café muy deseado

Bailemos un vals