El meu avi és com un arbre
Si el meu avi fos un arbre, seria una olivera mil·lenària. Un arbre valent que ha viscut molt, que ha vist guerres, que ha patit les inclemències més extremades del clima, que ha sofert malalties variades,... però, no obstant tot això, segueix en peu. Ben arrelat, amb unes arrels profundes que arriben al cor de la mare Terra i el mantenen ferm, en peu, tot i que el món s'enfonse al seu voltant. Un tronc ample, fort, que s'asseu al terreny i ocupa el seu lloc en el món, sense amagar-se. Un tronc ple d'arrugues i de solcs, uns més profunds que altres, que el marquen sense pietat i li confereixen el seu caràcter seré que jo admiro. Un arbre que és un guia per als arbres del seu entorn, de la seua família, tot i que ell no se n'adona. Un arbre que és exemple d'honestedat, de claritat, de suavitat en les formes, de pau, de fortalesa. Si mires dins els seus ulls, del color de les fulles d'olivera, pots sentir tot això i entendre una part de la seua vida. Si el meu av