De mà en mà

Fa dies que estic tancat dins una cartera molt còmoda i acolorida, acompanyat per més bitllets, monedes i targetes. Però ja tinc ganes de vore món. Quan la meua mestressa busque un bitllet, saltaré una miqueta perquè m’elegisca a mi, d’entre els meus companys. M’abellix passar per les mans suaus i perfumades d’Adela. És l’hora de fer la compra i Adela col·loca delicadament la cartera dins la seua bossa. Anem d’excursió!

Foto: pixabay.com

Al mercat, tinc la sort que em veu el primer i em tria d’entre tots els bitllets. Adéu, amics! Potser ens tornarem a trobar. Faig cap a unes mans aspres de dits grossos. No m’agrada aquest tacte. Estava millor amb Adela. Les mans aspres m’arruguen el cos i em posen a la butxaca dels pantalons.

Estic a les fosques una altra vegada. L’home es mou. Escolto la conversa. Demana una cervesa. La beu amb pressa i demana el compte. La mà rugosa entra a la butxaca banyada. Em trau a la llum. Les mans que m’acullen estan plenes d’anells i polseres. Les veig uns pocs segons. Em posen dins una caixa registradora. Mai havia vist tants bitllets junts! Hola, companys! Com esteu? No puc entaular amistat amb ningú que ja torna el soroll de polseres.

Em transporten a unes mans amb dits groguencs i ungles menjades i amb una forta olor a tabac i a terra. Em trasllada a una cartera bruta i esgavellada, on no hi ha cap ordre. Al meu costat hi ha una bosseta que conté una herba molt olorosa. Quina mareig! I quina felicitat!